Montmelo

El Ple del mes d'abril va aprovar per unanimitat la moció per reconèixer el dret social de tota la ciutadania de morir dignament.

La declaració universal dels Drets Humans (1948) assenyala en el seu article primer que "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en llibertat i en drets". Una llibertat que no s'ha de perdre en cap moment de la vida, tampoc en el procés final que ens porta a la mort.

La Constitució Espanyola (1978), al seu article 10, afirma "la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la seva personalitat". De nou, afirmem que aquesta dignitat i aquest lliure desenvolupament no s'han de perdre en el procés final que ens porta a la mort.

No obstant això, l'article 143.4 del Codi Penal espanyol encara penalitza la persona que ajuda a morir a una altra "amb actes necessaris i directes per la petició expressa, seriosa i inequívoca d'aquesta, en el cas que la víctima pateixi una malaltia greu que el condueix necessàriament a la mort (...)".

Catalunya ha desenvolupat una legislació pròpia sobre el dret a viure amb dignitat el procés de la mort, concretada en la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica i el Decret 175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades.

Aquests principis queden també ratificats en la Llei estatal 41/2002, de 14 de novembre, norma reguladora de l'autonomia del pacient i de dret i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, en el seu article 20, titulat 'Dret a viure amb dignitat el procés de la mort' diu que "totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort". I afegeix: "Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han de ser respectades (...)".

D'aquesta manera es dóna suport a el dret de fer oficial la voluntat de les persones mitjançant el Document de Voluntats Anticipades (DVA).

Per aconseguir eixamplar l'ús del dret a morir dignament, és necessari despenalitzar l'eutanàsia, regulant-la amb la llei corresponent però mentre això no sigui possible, impulsar les mesures que actualment permet la legalitat. Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i, com a tals, han de jugar un paper primordial en la divulgació del document de voluntats anticipades (DVA) a més de donar facilitats pel seu registre, des de la convicció que el dret a una mort digna és un dels drets humans i que un consistori amb sensibilitat social ha de vetllar per la seva defensa i acompliment.

Pensem que "morir és inevitable, el sofriment, sí que es pot evitar".

Més informació a:

• Model orientatiu de document de voluntats anticipades.pdf
• Registre de voluntats anticipades