Montmelo

Les persones majors majors de 65 anys que han passat la COVID-19 tenen alts nivells d’anticossos protectors als tres mesos de rebre la vacuna, a diferència dels que no l’han passat 

• Els primers resultats d’un estudi d’IrsiCaixa i l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut (ICS) apunten que els nivells d’anticossos neutralitzants –és a dir, amb efecte protector– de les persones majors de 65 anys vacunades i que han passat la COVID-19 són alts, en comparació amb les vacunades que no han passat la malaltia.
• L’equip investigador ha observat que les persones grans vacunades i que prèviament havien passat la infecció, tot i que tinguin una resposta immunitària menys eficaç, arriben a uns nivells d’anticossos similars als de la gent més jove.
• Aquestes dades podrien fer necessari un replantejament de l’estratègia de vacunació en la gent gran que no ha passat la COVID-19 per tal d’aconseguir reforçar la seva resposta protectora.

Les persones grans formen un dels col·lectius més afectats per la pandèmia de la COVID-19, que ja ha causat la mort de gairebé 30.000 persones que vivien en residències a Espanya. Ara, els resultats inicials d’un estudi dut a terme per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut (ICS), indiquen que els nivells d’anticossos neutralitzants –és a dir, amb efecte protector– de les persones majors de 65 anys que viuen en residències i que han estat vacunades, és molt més alt en aquelles persones que també han passat la infecció pel SARS-CoV-2 respecte les que no l’han passat. De fet, aquestes últimes mostren nivells molt baixos d’anticossos protectors tres mesos després de rebre la pauta completa de la vacuna. Els resultats obtinguts a l’estudi, que s’està duent a terme amb el suport  de la iniciativa solidària JoEmCorono i la Fundació Glòria Soler, posen de manifest la necessitat de fer un seguiment constant de la resposta immunitària d’aquest col·lectiu més vulnerable i, si és necessari, adaptar el calendari de vacunació per tal d’aconseguir un major nivell d’anticossos que els protegeixin de la infecció. 

La campanya de vacunació ha estat un punt d’inflexió en el transcurs de la pandèmia. No obstant, ara cal entendre quant dura la protecció per poder preveure i anticipar-se a nous brots de la malaltia. Fins ara, la majoria d’estudis apunten que aquesta resposta protectora es manté, com a mínim, un any després de la infecció, però gran part d’aquests estudis s’han dut a terme en persones menors de 65 anys. “La resposta de les persones grans a les vacunes o les infeccions és diferent ja que el seu sistema immunitari està envellit i les cèl·lules que haurien de protegir-les són menys eficients”, explica Marta Massanella, investigadora principal del grup de Recerca Translacional en Immunologia i Envelliment (TRIA) d’IrsiCaixa i co-coordinadora del projecte juntament amb Núria Prat, directora de l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’ICS. “Volem esbrinar quant dura la protecció de les persones que viuen a residències per poder ajudar a aquest col·lectiu més vulnerable”, afegeix Prat. 

Passar la infecció assegura una millor resposta immunitària

Per poder avaluar la resposta immunitària de les persones grans, l’equip investigador va fer un seguiment de 98 persones residents a 3 centres geriàtrics de l’àrea Metropolitana Nord. Es va agafar una mostra de pacients majors de 65 anys, tot i que la mitjana d’edat és de 87. D’aquests, més d’un 80% es va infectar durant la primera onada de la pandèmia i, més tard, tots van rebre la pauta completa de la vacuna de Pfizer. Es van obtenir mostres de sang de  tot aquest grup abans de la vacunació i tres mesos després, i d’aquesta manera es van poder comparar els nivells d’anticossos neutralitzants que havien generat les persones infectades i vacunades en comparació amb les que únicament s’havien vacunat. “Els resultats que hem obtingut mostren que les persones que no havien passat la infecció tenen nivells molt baixos d’anticossos neutralitzants tres mesos després de vacunar-se i que, a més, aquests nivells disminueixen a mesura que l’edat incrementa”, detalla Macedonia Trigueros, investigadora predoctoral a IrsiCaixa.

Aquestes dades contrasten amb els resultats de les persones grans que havien passat la COVID-19 abans de rebre la vacuna, que mostren una resposta immunitària molt més potent. De fet, el seu nombre total d’anticossos arriba a ser, fins i tot, més elevat que el d’un grup d’individus més joves. Tot i així, experiments al laboratori han demostrat que pocs dels anticossos de les persones grans són capaços de bloquejar la infecció, i, d’aquesta manera, els nivells d’anticossos protectors s’acaben igualant als de les persones joves. Aquestes dades demostren que la qualitat de la resposta immunitària de les persones més grans és limitada i posa de manifest el procés d’envelliment que pateix el sistema immunitari amb el pas del temps. Aquest procés es coneix com a immuno-senescència i reflecteix la pèrdua d’eficàcia de les cèl·lules immunitàries al llarg dels anys. 

Estudiar futures estratègies de vacunació

Aquesta resposta immunitària compromesa i una alta probabilitat de patir diverses malalties cròniques afegides fa que les persones grans tinguin més probabilitats de patir una COVID-19 greu.  “Amb la situació epidemiològica actual estem veient que aquest col·lectiu més vulnerable es torna a veure afectat”, remarca Mar Isnard, cap d’infermeria de l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’ICS.

Els resultats d’aquest estudi són un primer pas per entendre fins a quin punt estan protegides les persones grans i remarquen la importància de continuar fent un seguiment de la seva resposta immunitària. “Les dades ens fan plantejar la necessitat d’adaptar la pauta de vacunació que rep aquest grup d’edat, sobretot els que no han passat la infecció. Ara cal estudiar quin és el millor calendari de vacunació i seguir fent recerca per entendre l’evolució de la resposta immunitària més enllà dels primers tres mesos”, conclou Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa i Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. 

Àrea Metropolitana Nord de Barcelona

A l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona, l’Institut Català de la Salut (ICS) gestiona els dispositius d’atenció primària de les comarques del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En aquestes comarques, els serveis de l’ICS ofereixen assistència a més d'1.400.000 persones pertanyents a 70 municipis. Els professionals que hi treballen formen un total de 64 equips d’atenció primària i 37 unitats assistencials de suport, i estan repartits en 107 centres de salut.

• Trobareu més informació a: primaria.icsmetropolitananord.cat 
• Seguiu-nos a les xarxes socials twitter.com/apicsmetronord i facebook.com/apicsmetronord