Montmelo

En arribar desembre, tothom té al cap les festes de Nadal, els àpats, les plantes, la decoració, l’esperit... totes aquestes vivències tenen nom, però les diem com cal en català? Vegem-ne algunes. 

CPNL.cat - Molts de nosaltres, per crear ambient, pensem en la decoració d’una garlanda a la porta de casa, no pas una guirnalda*. Hi ha qui munta un pessebre amb les seves figuretes, d’altres s’estimen més posar l’arbre de Nadal amb les corresponents cintes o serrellets, res d’espumilló*. 

I pel que fa als dies de Nadal, cal tenir en compte que el 24 de desembre és la Nit de Nadal, oblidem l’expressió castellana Nitbona*. El darrer dia de l’any és la Nit de Cap d’Any, per tant eliminem el barbarisme Nit de fi d’any* o Nochevieja* i vigilem perquè l’endemà, 1 de gener, és el Dia de Cap d’Any o Ninou ( en algunes regions encara conserven aquesta forma que ve del llatí anni novi), però no és correcte Any Nou*. 

Quan parlem del Nadal, hem d’adonar-nos que aquesta paraula va normalment sense article i no té plural. Podem dir que ‘Ens veurem per Nadal’ o ‘Per Nadal, cada ovella al seu corral’; no obstant això també diem ‘El Nadal de l’any passat va caure una gran nevada’, en aquest cas porta article perquè hem determinat el nom, ens referim a un Nadal en concret. 

I durant la Nit de Nadal farem cagar el tió, el tió és aquell tros de tronc que hem anat a buscar al bosc o ens ha arribat a casa, perquè hem fet bondat durant l’any, i el picarem ben fort perquè ens cagui neules i torrons. Aquest tronc tan conegut a les nostres llars és un tió, no pas un cagatió*. 

Bé, des de l’Oficina de Català volem desitjar-vos bones festes i Bon Nadal, farcit d’esperança, empatia, bon ambient i somriures de tot cor; ah, i arraconem el barbarisme de Feliç Nadal*.  

• montmelo@cpnl.cat 
• 634 254 450
• www.cpnl.cat